El teatre compromès i satíric de La Calòrica arriba a Salt amb les entrades exhaurides, després d’un gran èxit al TNC

De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda és una crítica reflexió sobre la coherència (o la incoherència) i la passivitat davant l’amenaça del canvi climàtic

Mònica López és una de les actrius “convidades” a una de les companyies joves amb més atractiu de l’escena catalana

Salt, 27/04/21 — Després d’estrenar al Teatre Nacional de Catalunya, La Calòrica arriba al Teatre de Salt —amb totes les entrades exhaurides— per presentar la seva darrera producció. De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda és una “auca ecologista” en la qual es parla de l’actitud dels humans davant d’una emergència que sembla inajornable però que la solució de la qual es va deixant per un altre dia.

La Calòrica enllaça aquesta darrera producció a través de dues trames: una de real, en la qual els membres de la companyia s’enfronten a un problema que els fa conèixer la  comunitat de veïns del local d’assaig, i l’altra, de no real, la d’un congrés negacionista.  Ambdues s’ajusten i s’entrellacen en una proposta crítica i de denúncia, “una de les  funcions més ambicioses que hem creat com a companyia —segons explica La Calòrica—. Temàticament parlant i a nivell d’estil».

És la primera vegada que la companyia estrenava al Teatre Nacional de Catalunya i ha rebut aplaudiments de públic i crítica. Sota la dramatúrgia de Joan Yago i la direcció d’Israel Solà, la companyia ha resolt el seu darrer muntatge amb una nota altíssima.

Després de la funció, al Teatre de Salt, tindrà lloc la postfunció (21h) i els espectadors i espectadores podran comentar l’obra amb els  i les protagonistes i amb la resta de públic, dinamitzada per Jordi Garcia, soci d’El Club.

La Calòrica
Un grup d’estudiants de l’institut del Teatre van crear la Calòrica el 2010, amb l’objectiu de fer projectes propis que els entusiasmessin, compromesos i innovadors. En aquests deu anys, han creat i produït deu espectacles: Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (2010), L’Editto Bulgaro (2012), la peça breu Ekstraordinarnyy (2012), La Nau dels Bojos (2013), Bluf (2014), Sobre el fenomen de les feines de merda (2015), El Profeta (2016), Fairfly (2017), Els Ocells (2018) —una coproducció del Festival Temporada Alta— i aquest darrer De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda.

Actualment, la companyia està formada per en Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, l’Albert Pascual, en Marc Rius, l’Israel Solà, la Júlia Truyol i en Joan Yago.